Dilemes
a dins

quan em preocupo per les meves coses, l'exterior es torna difús...
a fora

... si miro el que m'envolta, la vida dels demés a través del que m'expliquen, o que m'arriba d'una forma o altra, sóc jo la que es torna difusa... i no sé on situar-me.

quan em preocupo per les meves coses, l'exterior es torna difús...
a fora

... si miro el que m'envolta, la vida dels demés a través del que m'expliquen, o que m'arriba d'una forma o altra, sóc jo la que es torna difusa... i no sé on situar-me.

6 comentaris:
Yo creo que ya te has situado, con este pensamiento sabio, de partida.
Precioso post!
bueno, siempre intentando buscar el equilibrio, pero a veces la balanza se inclina demasiado hacia un lado, a veces hacia el otro...
me recuerdo a un personaje del circo, el que está en "la cuerda floja", por cierto, muy interesante. Si alguna vez te cruzas con un circo artístico no dudes en hacerles una visita, es algo muy especial, ya te ensenyaré alguna foto.
Un abrazo muy grande.
Y feliz navidad!!
Justo hace dos días estuve viendo un dvd del Circo del Sol, que me encantan...Y sí, entiendo de desequilibrios: soy libra!!!
Una muy feliz Navidad, bon nadal para tí, preciosa!!!
ostras, ya somos dos!!
ahora empiezo a entender.
el circo del sol... una deuda, pero iré a verlos algun día, seguro.
gracias
aneninen, et reinvidico com a fantàstica fotògrafa!
Les imatges són precioses i malgrat el text que pot ser trist ho encares amb poesia (poesia necesaria com el pan de cada dia) és vital.
Un petó i m'ha enamorat aquestes imatges
gracies namaga, tu sí que en saps de poesia.
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici